Notícia publicada a www.elpuntavui.cat el 19 d’octubre de 2011.

L’entitat de Sant Feliu ha manifestat: “Després d’exposar els fets ocorreguts per la retirada de la Senyera el dia 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, es va clarificar que “el Bisbat de Sant Feliu com a tal en cap moment va donar aquesta ordre” i que, d’ara endavant, per les diades assenyalades continuarem tocant les campanes de la Seu i col·locant la Senyera mentre no tinguem confeccionats els domassos, tal com teníem planificat abans d’aquests fets”.

Publicat a www.fetasantfeliu.cat

Carta dels Campaners

Les campanes de l’església de Sant Mori (Alt Empordà) continuaran sonant de nit, tot i que a partir d’aquest dilluns s’havia d’acatar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que dictaminava que se suspenguessin els tocs de les dotze de la nit a les vuit del matí. Segons ha explicat l’alcaldessa, Modesta Cucurull, han enviat un document al jutjat de Girona amb els arguments a favor que continuïn tocant les campanes a les nits, i mentre no respongui les mantindran. La denúncia per aquest cas la va presentar anys enrere el propietari del castell argumentant que els turistes que s’allotgen al recinte no podien dormir amb les campanes, i el TSJC li va donar la raó.

L’Ajuntament de Sant Mori es manté ferm en la seva defensa dels repics a la nit i ha decidit mantenir-los mentre el jutjat de Girona no respongui un escrit fet per un equip d’advocats, segons ha concretat l’alcaldessa, en què s’argumenta que tenen al seu favor la llei de centres de culte, que estima que les campanades estan exemptes del que es considera contaminació acústica, segons ha afegit Cucurull. Així mateix, l’alcaldessa ha assegurat que legalment està permès que continuïn fent sonar les campanes tot i la sentència, i ha apuntat que ara es limiten a esperar una resposta, després d’haver fet els passos legals corresponents.

L’amo del castell, Mariano Sanz, va presentar la denúncia fa uns anys perquè els clients que s’allotgen al recinte deien que no podien dormir per les campanades. Després que l’Ajuntament rebutgés suspendre-les a la nit, el propietari va portar el cas als tribunals. Una primera sentència del jutjat de Girona establia que es podien mantenir les campanades a la nit, però el propietari va presentar un recurs al TSJC, que aquest estiu va dictaminar que se suspenguessin els tocs de les dotze de la nit a les vuit del matí.

A part d’oferir allotjament per als turistes, el Castell de Sant Mori també permet celebrar-hi festes familiars o reunions professionals. D’altra banda, es dóna la circumstància que el seu propietari va ser denunciat per l’Ajuntament en haver fet obres al recinte sense la llicència corresponent.

Notícia publicada a emporda.info el 20 de setembre de 2011.

La sentència a la qual es refereix és del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ha ordenat silenciar les campanes entre mitjanit i les vuit del matí, basant-se en un informe que indica que el nivell de decibels de les campanes de Sant Mori és superior al que està permès. Una norma de contaminació acústica de la qual, opinen l’ajuntament i un jutge de Girona en una resolució anterior, queden excloses les campanes, segons una llei de centres de culte del 2009.

Denúncia el 2003

Guanya Sanz, perd l’Ajuntament. Mariano Sanz Klein és el cunyat de Francisco de Asís de Moxó Alonso-Martínez, l’actual marquès de Sant Mori i propietari del castell, on durant la guerra civil catalana del 1462 van residir la reina Joana Enríquez i el seu fill Ferran el Catòlic, acollits per Pere de Rocabertí, primer baró de Sant Mori. Mariano no està gaire ben vist al poble des que el 2003 va posar una denúncia contra el repic de les campanes, que no deixaven dormir els seus hostes, la majoria turistes estrangers que paguen fins a 13.000 euros per setmana per 10 habitacions repartides en quatre plantes, una fabulosa terrassa de 500 metres quadrats i una piscina. «És un bé monumental i tenim l’obligació de mantenir-lo, però no rebem cap subvenció per això. Per aquest motiu vam demanar la llicència d’apartament turístic, però el primer client ja es va queixar: les campanes no el deixaven dormir».

Les campanes de l’església sonen, dia i nit, hores i quarts, des de fa un segle, mantenen el rector del temple, l’alcaldessa i la gent del poble, sobretot els de tota la vida. El mossèn Joan Güell, que no ha volgut implicar-se mai gaire en la batalla -«el meu interès és que la gent vingui a missa»-, acatarà la sentència. «Però el poble hi està en contra. Les campanes no han molestat mai ningú. Són la crida de Déu, i aquesta no s’ha de silenciar a la nit», explica.L’alcaldessa, Modesta Cucurull (CiU), no té tan clar que les campanes deixaran de repicar al setembre. Malgrat que la sentència no es pot recórrer, està buscant una via perquè «es faci la voluntat del poble». Ella està indignada, amb gent «de fora» que vol canviar hàbits centenaris. «Un poble és un poble, amb nens que corren pels carrers, avis que es reuneixen a la plaça, amb el burro bramant i amb el so de les campanes. Si em trasllado a Barcelona, no em plantejo demanar tancar la Meridiana al trànsit perquè em molesta el soroll».Sanz i Cucurull no es poden ni veure, i això és difícil d’evitar en un poble de quatre carrers. No van buscar mai una solució pactada des que el primer va començar a llogar el castell. Ara s’hi allotja una família austríaca. Stefanie dorm gairebé sota el campanar, diu. «És difícil acostumar-t’hi, el bebè es desperta sovint. Sobretot a mitjanit, quan toca 12 vegades. Fa un mal a l’orella terrible. Encara que siguis molt religiós, no s’haurien de sentir les campanes de nit, ¿no?». Però ella després se’n va, diuen els veïns, i llavors no li importarà que al poble toquin, com ara ho fan, les campanes del campanar.

Notícia publicada a El Periodico de Catalunya, el dia 31 de juliol de 2011.

La torre de Sant Fèlix de Vilar obre al públic i ofereix esplèndides vistes

El campanar gòtic de l’església de Sant Fèlix de Vilac ha recuperat la seva esplendor. Després de diversos mesos d’obres de restauració, aquest campanar s’ha convertit en la primera torre de la Vall d’Aran que podrà ser visitada per dins. L’actuació ha comprès la rehabilitació del pis de campanes, amb els seus forjats de fusta i la seva estructura dels segles XVI i XVII. També s’ha reformat el rellotge del segle XVIII i la campana més antita de les que hi ha als campanars de la Vall d’Aran, datada al segle XIV. Des del campanar s’obté una vista magnífica del paisatge i les muntanyes araneses.

Notícia: Descobrir.cat