Perdut a l’Alt Empordà, Sant Mori és un poble silenciós, fins i tot de dia. Una carnisseria és l’únic comerç, encara que a la una del migdia ja tanca. Aquí, un grapat d’habitants, tot just 130, viuen a un altre ritme. Astrid Caritg s’hi va mudar fa un mes i va canviar la vida de Barcelona pel camp. S’hi va instal·lar amb els seus fills en una casa just al costat de l’església. «Ja em van advertir de la immobiliària que se sentien bastant les campanades, però m’hi he acostumat ràpid». Ella, nova veïna arribada de fora, no es vol immiscir en la baralla del poble: «Les campanades no em molesten, però entenc les dues postures».Dues postures -la gent gran del poble, el rector i l’Ajuntament, per un costat; el senyor del castell i hostaler ocasional per l’altre- separades per molt més que aquests 15 metres que hi ha entre l’església i el castell. Una baralla de poble sense matisos. Una discussió sobre litúrgia, tradició i descans nocturn, sobre turistes adinerats i veïns recelosos. «Per a mi també és una sentència amarga», diu Mariano Sanz. «Fa 20 anys que visc aquí, intento aportar vida i ingressos al poble i m’hauria agradat solucionar-ho abans. Només vaig demanar que les campanes deixessin de repicar a la nit, res més».
La sentència a la qual es refereix és del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ha ordenat silenciar les campanes entre mitjanit i les vuit del matí, basant-se en un informe que indica que el nivell de decibels de les campanes de Sant Mori és superior al que està permès. Una norma de contaminació acústica de la qual, opinen l’ajuntament i un jutge de Girona en una resolució anterior, queden excloses les campanes, segons una llei de centres de culte del 2009.
Denúncia el 2003
Guanya Sanz, perd l’Ajuntament. Mariano Sanz Klein és el cunyat de Francisco de Asís de Moxó Alonso-Martínez, l’actual marquès de Sant Mori i propietari del castell, on durant la guerra civil catalana del 1462 van residir la reina Joana Enríquez i el seu fill Ferran el Catòlic, acollits per Pere de Rocabertí, primer baró de Sant Mori. Mariano no està gaire ben vist al poble des que el 2003 va posar una denúncia contra el repic de les campanes, que no deixaven dormir els seus hostes, la majoria turistes estrangers que paguen fins a 13.000 euros per setmana per 10 habitacions repartides en quatre plantes, una fabulosa terrassa de 500 metres quadrats i una piscina. «És un bé monumental i tenim l’obligació de mantenir-lo, però no rebem cap subvenció per això. Per aquest motiu vam demanar la llicència d’apartament turístic, però el primer client ja es va queixar: les campanes no el deixaven dormir».
Les campanes de l’església sonen, dia i nit, hores i quarts, des de fa un segle, mantenen el rector del temple, l’alcaldessa i la gent del poble, sobretot els de tota la vida. El mossèn Joan Güell, que no ha volgut implicar-se mai gaire en la batalla -«el meu interès és que la gent vingui a missa»-, acatarà la sentència. «Però el poble hi està en contra. Les campanes no han molestat mai ningú. Són la crida de Déu, i aquesta no s’ha de silenciar a la nit», explica.L’alcaldessa, Modesta Cucurull (CiU), no té tan clar que les campanes deixaran de repicar al setembre. Malgrat que la sentència no es pot recórrer, està buscant una via perquè «es faci la voluntat del poble». Ella està indignada, amb gent «de fora» que vol canviar hàbits centenaris. «Un poble és un poble, amb nens que corren pels carrers, avis que es reuneixen a la plaça, amb el burro bramant i amb el so de les campanes. Si em trasllado a Barcelona, no em plantejo demanar tancar la Meridiana al trànsit perquè em molesta el soroll».Sanz i Cucurull no es poden ni veure, i això és difícil d’evitar en un poble de quatre carrers. No van buscar mai una solució pactada des que el primer va començar a llogar el castell. Ara s’hi allotja una família austríaca. Stefanie dorm gairebé sota el campanar, diu. «És difícil acostumar-t’hi, el bebè es desperta sovint. Sobretot a mitjanit, quan toca 12 vegades. Fa un mal a l’orella terrible. Encara que siguis molt religiós, no s’haurien de sentir les campanes de nit, ¿no?». Però ella després se’n va, diuen els veïns, i llavors no li importarà que al poble toquin, com ara ho fan, les campanes del campanar.
Notícia publicada a El Periodico de Catalunya, el dia 31 de juliol de 2011.
